Retrat, autorretrat, selfie. Una mirada crítica a les xarxes socials.

Parlar del que som, del que representem com a individus, del que tenim i del que somiem, està relacionat irremeiablement amb com ens mostrem als nous espais que ens ofereixen les xarxes socials. Aquesta era la premissa amb què la Sílvia Itúrria (Professora de l’Escola d’Art de la Diputació de Tarragona) i la nostra professora de Cultura Audiovisual II, Eloïsa Valero, ens van presentar un projecte per al primer trimestre.

En aquest projecte havíem de crear, amb fotografies i vídeo, per tal de reflexionar sobre la nostra identitat digital. Vam utilitzar diferents referents artístics com ara Richard Avedon, Cindy Sherman o Elina Brotherus. Sempre buscant poder plasmar en el resultat final dels exercicis allò amb què ens identifiquem. Tot va culminar amb la realització d’un vídeo final, on fent ús de tot allò après en el procés, mostràvem la nostra visió sobre les xarxes socials.


I és que parlar sobre les xarxes socials és parlar sobre nosaltres. Estem en una societat exposada constantment, on qualsevol cosa es pot tergiversar i transformar completament. La realitat, en un món connectat constantment és relativa, relativa perquè tot el que veiem i fins i tot escoltem ha estat revisat una i mil vegades per ser el més atractiu possible. Convivim en un ecosistema de likes i dislikes que es retroalimenten i que amb ells arrosseguen l’autoestima i els somnis de les persones.

Continuem sent les mateixes persones de sempre, amb els mateixos anhels i preocupacions, però ara se’ns ha obert una finestra on mostrar-ho i això s’ha convertit en una arma de doble tall. Trobem consol i amistat en persones que abans ens eren llunyanes i alhora ens exposem, vulguem o no, a publicitat enganyosa, cànons de bellesa inabastables, missatges d’odi, identitats falses…


Per això hem de ser previnguts abans de submergir-nos al mar de les xarxes. Aprendre i conèixer tot el possible els seus múltiples avantatges i també els seus nombrosos desavantatges, per poder fer un ús saludable i responsable d’unes eines que, en la seva concepció es podrien considerar un miracle, però que per desgràcia, si no tenim cura, es converteix en un lloc tòxic i perillós.


I això és el que hem après gràcies al projecte d’identitat digital impulsat per Sílvia Itúrria i Eloisa Valero. A ser capaços de surfejar aquestes aigües digitals sense por de caure’ns, ni de deixar que ens tirin.

Més informació a: http://fervisible.blogspot.com/2021/11/

Jesús Márquez, 2n batxillerat H

#canaldereporters

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Bloc a WordPress.com.

Up ↑

Create your website with WordPress.com
Per començar
%d bloggers like this: