Sovint a Secundària creiem que els alumnes han de triar el seu camí sols. I, en part, sí; el creixement personal, la gestió de l’autonomia ha de ser un dels puntals del seu reforçament com a ciutadans del món però això no exclou el paper de modelatge i acompanyament que hem de fer les direccions i els professors. Les biblioteques de centre, massa oblidades i menystingudes (que lluny queda el programa “puntedu”), han de ser els refugis literaris per excel·lència i els clubs de lectura de centre un puntal imprescindible per donar aire als molts lectors endormiscats que tenim: no podem perdre tants lectors de primària a secundària. A l’institut Antoni de Martí i Franquès de Tarragona hem preservat la biblioteca i hem creat dos clubs de lectura (també en tenim un de virtual) i l’any que ve en seran tres (1r i 2n d’ESO, 3r i 4t d’ESO i Batxillerat).
Aprofitem per fer-vos dos ressenyes de llibres que ens han funcionat a l’aula i al club:
Un llibre molt interessant que hem treballat enguany amb l’alumnat de 3r d’ESO és A 677 km de casa, de l’escriptor Mark Lowery. Ha estat una sorpresa la rebuda que ha tingut aquesta novel·la juvenil -però també molt apta per als adults- a les aules. Combinant la lectura a l’aula comentada i la lectura autònoma, el lector pot endinsar-se a una història que es construeix a partir de dos fils argumentals. Però no només això, és un text que ens permet treballar el poder curatiu que té l’escriptura en moments complicats de la vida, plena de símbols que descobrim en el moment just i que ens fa mantenir l’atenció fins al final. Descobrim el que hem de descobrir en el moment just i, malgrat la duresa del que s’hi explica, ens omple d’una serenitat enorme per afrontar situacions complicades a la vida, amb un toc d’humor sempre a punt. Aquesta lectura ha estat una enorme descoberta.
I si parlem de descobertes, el retorn als clàssics permet als nostres joves lectors entendre que hi ha llibres que no tenen caducitat. En el nostre cas, El jardí secret, de Frances Hodgson Burnett, fou una sorpresa perquè els alumnes del Club de Lectura de 1r i 2n d’ESO quedaren captivats tan bon punt el començaren a llegir. En la nostra trobada habitual, l’hora que dediquem a comentar l’obra escollida s’allargà i va ser necessari reconduir la conversa per trobar un final adient a les seves expectatives. I és que tot en aquest llibre esdevé essencial. En les seves intervencions, els participants passaven d’una escena a un personatge, d’una paraula a una actitud, d’un misteri a una injustícia. A El jardí secret tot és determinant i res s’escapa al lector que queda meravellat a mesura que avança el relat. Tanmateix, rere les línies del text apareix el caràcter universal de la literatura, que ens connecta més enllà del temps i de l’espai. I els nois i les noies hi descobriren un seguit de temàtiques que avui dia, lluny de propostes insistents a la recerca d’un públic jove, tenen encara la capacitat de somoure’ls —però també commoure’ls— i portar-los a un diàleg constant, sorgit de la necessitat d’exterioritzar allò que havien sentit i viscut mentre llegien. Durant la conversa, tot retornà davant els nostre ulls de manera que la màgia es verbalitzà. I quan un llibre té la capacitat de fer reviure l’impacte de la seva lectura és ben segur que obre un camí cap a la descoberta de noves propostes literàries.
Marta Matas, Maria Font i Jordi Satorra (director)
La gaseta del Martí 
Deixa un comentari